Enric Gol Magriñá és un artista especialitzat en la tècnica de la pintura a l’oli i l’aquarel·la.
Amb una naturalesa inquieta i una actitud inconformista cap al seu propi treball, l’Enric sempre busca transcendir els límits establerts. Aquesta recerca de nous horitzons culmina amb el seu trasllat a l’illa de Menorca en 2010. Els colors vivids, la llum evocadora i els paisatges captivadors d’aquest lloc esdevenen el catalitzador que li permet obrir noves portes en el seu estil artístic, a més de marcar l’inici en l’exploració de noves formes d’expressió com per exemple l’escultura i el gravat.
Inspiracions i influències
L’interès de Enric Gol pel món de l’art i tot el que l’envolta es va despertar prematurament, just entre la infantesa i l’adolescència. Com si fos un petit i peculiar santuari, les prestatgeries de la seva cambra es van omplir ràpidament de biografies, enciclopèdies i catàlegs de pintors als quals admirava. Pòsters i fotografies que reproduïen obres emblemàtiques decoraven les parets mentre la distància entre ell i la paleta d’un pintor es reduïa.
Diversitat artística
Enric no menystenia cap estil; els dedicava temps a tots. Des del Barroc fins al Cubisme, tots tenien cabuda en l’univers on sovint es refugiava. Velázquez, Caravaggio i Ribera eren els seus herois clàssics, mentre que Fortuny, Sorolla i Alma Tadema representaven els moderns. Claudio Bravo i Dalí, d’altra banda, eren els seus contemporanis. No obstant això, a l’inici de la seva carrera, la pintura de Velázquez i, més endavant, la de Fortuny, es van convertir en els seus principals referents.
Anys de formació en el món de l’art
El seu primer contacte amb una escola d’art va ser a l’escola Massana, l’epicentre bohemi de Barcelona. Tanmateix, abans de començar el segon curs, l’atzar el va portar a conèixer el mestre Roca Rodó de l’escola clàssica de Catalunya. Així doncs, va deixar la Massana per unir-se a les classes magistrals que aquest impartia al barri del Poble Nou. La precisió de les seves pinzellades i el seu estil realista ràpidament el van fer destacar, convertint-lo en un alumne aventatjat en comparació amb la resta d’aspirants a artistes. Així, a l’edat de 26 anys, va inaugurar la seva primera exposició individual de natura morta a la galeria El Carme de Vic. Des d’aleshores, un seguit d’exposicions, tant individuals com col·lectives, han marcat el seu dia a dia, estimulant encara més la seva creativitat.
Revelar el realisme i l’atmosfera en l’art
El que més defineix l’obra d’Enric és l’aire: l’aire que envolta els objectes, l’aire que ens acosta o ens allunya d’ells, l’aire que gira al voltant de la realitat que ell ens desplega davant dels nostres ulls. Qualsevol objecte que reposi als seus bodegons sembla voler cridar l’atenció i ens incita a interactuar amb ell. El seu realisme no està encotillat sobre la tela, ni els colors llueixen artificialment. Ans al contrari, cada objecte radia naturalitat, talment com si els acabéssim de deixar allà mateix a darrere hora, sobretot els draps blancs. Els draps són per aquest artista un autèntic fetitxe. L’esponjositat de les robes rivalitza amb les innombrables tonalitats que es fonen en llençols, sedes o humils draps de cuina. Sembla que puguem percebre la fragància de la lavanda o l’olor càlida i oxidada de la planxa de ferro recentment passada.
Tècniques dinàmiques i exploració artística
Les tècniques emprades tampoc han estat immòbils en l’afany d’indagar. Des de l’oli fins al pastel, passant pel llapis, la ploma i l’aquarel·la, totes han tingut el seu espai a la biografia artística del pintor. Tot i que l’oli ha estat el protagonista principal de la seva carrera, no podem passar per alt el seu treball amb la tècnica de l’aquarel·la. Com a mostra d’aquestes tenim els retrats de cavalls que, amb una clara influencia Fortunyiana, estan executades amb un toc de pinzell precís, concret o, dit d’una altra manera, exquisit. La brillantor del pelatge, l’espurna dels ulls, només els hi cal respirar.
Menorca: Un catalitzador creatiu
No obstant això, Enric, com a artista inquiet i insatisfet amb ell mateix, sempre ha buscat anar un pas més enllà. El 2010, en busca de nous horitzons, va decidir ancorar la seva vida a l’illa de Menorca. Potser els colors, la llum o el paisatge van ser el desencadenant per obrir una nova porta al seu estil i per explorar altres àmbits de l’art, com la escultura o el gravat. Va ser precisament a Menorca on la seva carrera es va expandir internacionalment, formant part de col·leccions privades i guanyant diversos premis de renom.
La pinzellada meticulosa i del tot controlada va voler sortir del seu espai de confort per empaitar tot el que giravoltava entorn seu. Havia de recrear l’ànima, l’essència de l’illa. Llaüts endormiscats, cavalls engalanats, ones de transparències impossibles, núvols enjogassats, tota una temptació per un artista com l’Enric. Un home amb la sensibilitat atenta.
L’estudi al cor de Menorca
La ubicació del seu estudi actual desafia completament la monotonia. Situat a dalt d’un penya-segat i amb vista a la tramuntana, cada dia és un espectacle. A l’horitzó, sovint es perfil·la l’illa germana, Mallorca. Les llums de coure, els cels blaus audaços o les blancores penjades; quan la boira apareix sense previ avís, tot es representa a l’escenari on aquest artista és el protagonista principal. A aquest espectacle s’hi suma el soroll del bosc que s’estén més enllà de la incessant i polifònica melodia de la mar.
La natura, musa de l’art
Llargs passejos inspiren l’artista a conversar amb la natura, la principal musa de la seva obra. Cada pintura queda impregnada d’escorces d’aquesta energia tan diàfana i sempre present en cada racó, en cada fulla d’arbre, en cada pedra o en cada gota de rosada. És un intercanvi, un acord sense paraules. L’illa es brinda a mostrar-li el millor d’ella, i ell s’ofereix a enalteixer-la com una deessa. Després de recollir totes aquestes emocions, torna al seu refugi creatiu per embellir la vida de tots aquells que tenen el privilegi d’admirar una obra d’Enric Gol.
English